39’M# Carla, 39 anys

Dia 1

Primers símptomes: hipersensibilitat als mugrons i la pell. Retard de la menstruació. Em faig la proba: positiu.

Dia 8

Tirar-ho endavant em genera molta responsabilitat. Començo a pensar estratègies per estalviar diners i poso el cos en alerta. Un matí em desperto amb les mans al ventre dient-me “et protegiré”. Alhora, estic erotitzada. Quan follem, m’agrada pensar que banyo d’endorfines i felicitat el meu úter. Sento els meus pits durs, els imagino plens de llet, el meu cony ple de semen, tot el meu cos en una explosió blanca. I em corro.

Dia 12

Avui he somniat… He de travessar un camí al llindar d’un precipici. El vertigen m’atreu cap l’enderroc. Intento no precipitar-me. Davant meu un esllavissament, com un riu de rocalla roja descendent per la falda de la muntanya. Un noi llisca amb les pedres que rodolen. Una noia salta. Un salt magnífic, alt, llarg, atrevit, queda suspesa a l’aire. I cau. Sura sobre les roques fins la conca on l’espera l’amic. I juguen, riuen. Jo, d’observadora. I sé que el NO està en mi. A fi de comptes la maternitat no deixa de ser un acte imprudent. D’abocar un ésser a la incertesa. D’abocar-se una mateixa a altri. I comprenc que no som aquells qui juguen a la conca del riu de rocalla.

Dia 13

Em desperto, em vesteixo. On vas? Em pregunta. A la cínica. M’acompanya.

Paguem 350€ per l’IVE Farmacològic.

Passo amb la doctora. Em demana si estic segura. M’explica el procediment. Una primera píndola oral detindrà l’embaràs. Quatre píndoles vaginals a les 48h. en provocaran l’expulsió. Després de la primera píndola no hi ha marxa enrere. Me l’empasso. Signo. No sé què signo.

Dia 15

Em llevo d’hora.

La sensació febril i les nàusees han estat constant des que vaig començar el procés. Paracetamol amb codeïna. Mitja hora. M’introdueixo els 4 comprimits a la vagina, i espero.

Dolors abdominals, dolors dorsals, intensos i constants, però suportables. Passen unes 4h abans no començo el sagnat. És més lent del que em pensava. Els dolors no remeten. Resto al llit.

Dia 17

Sagno. Hemorràgies més abundants que una regla. He d’anar amb compte, ho taco tot.

Dia 18

Segueixo amb les hemorràgies.

Truco la doctora que em va practicar l’IVE. Em diu que el sagnat es pot donar fins a 15 dies després de la interrupció. M’assegura que em va informar, però jo no ho recordo. En aquests moments penso que no en sé res dels fàrmacs que he pres ni dels riscs que he corregut.

Dia 19

No sabem com està el meu cicle reproductiu. Es corre sobre el meu ventre després del meu orgasme.

Dia 20

Vaig a treballar. Em sento dèbil. Em faré una analítica. Estic cabrejada, m’enfada pensar que no em van avisar bé  de les hemorràgies. En situacions així no tens el cap clar.

Dia 25

He quedat amb la meva amiga. Parlem, passegem, bevem. Em trobo malament. Què et passa? Estic avortant.

Parlem, passegem bevem. Organitzem un viatge per a mitjans del mes següent.

Dia 28

Ja és dimecres. M’he sentit sola. Vaig a la revisió. L’ecografia surt neta. Ja gairebé no sagno. La doctora em demana si vull algun mètode anticonceptiu. El DIU de coure entra amb el mateix preu de l’IVE.

Em diu que em despulli, que me’l col·loca en un moment. I altre cop a la llitera, amb les cames cap amunt, el cul endavant, espatarrada, entregant la meva intimitat, la meva vergonya i la culpa a una desconeguda. La meva nuesa. L’angoixa. Noto que em pinça i em remena i no puc evitar tancar dits de peus i mans. Ja està col·locat. Marxo.

Dia 29

Torno a sagnar.

IVE_sang_53

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s