La performativitat com a mètode d’investigació incorporat

Notes a partir de la ponència La performativitat com a mètode d’investigació incorporat, en el II Congrès AIBR d’Antropologia al ASM (06.09.2016)

Recerca:

  • Com a investigadora Oncogrrrls m’ha permés explorar altres métodes de recerca.
  • En antropologia esta consensuada la Etnografia: metodologia que utilitza diferents tècniques d’observació i interpretació de les realitats que analitza. Moment sincrònic: observació participant en el camp i producció de documents. Moment diacrònic on s’analitzen i interpreten les dades. Moment literari d’escriptura: resultat Monografia.
  • Amb Oncogrrrls, en canvi, es proposen una sèrie de dispositus amb els que es modifica el camp de treball. Per tant entrem en una forma d’experimentació en que el dispositiu funciona com a patró que ordena els temps, els espais I els modes de realció per a la producció compartida de coneixements.
  • Amb el dispositiu, es genera el propi camp d’estudi (des del moment que comuniquem els Laboratoris de performance estem generant camps de relacions). També es subverteixen els moments consensuats de l’etnografia pq la observació, la producció de documents, la interpretació de dades I els modes d’escriptura convergeixen. Alhora es converteix en un espais d’enunciació on les subjectivitats expressen la pròpia veu, evitant fer inferències I imposar significats.
  • ex.: durant els exercicis de moviment a l’hora que es genera el camp (s’ordenen els temps, els espais I les relacions), les persones involucrades interpretem les pròpies sensacions I construïm nous coneixements de forma compartida a l’hora que els escrivim amb gestos. Nosaltres (la Caro I jo mateixa), formem part del que passa, però no inferim o interpretem el que passa.
  • Aclarir que em refereixo als laboratoris com a dispositius que funcionen en si mateixos. També és cert que Posteriorment, en la meva recerca busco tensions entre els diferents dispositius I el camp d’estudi (fent una triangulació de dades). Però Entenc els dispositius com una eina n si mateixa, que amplia el camp I les formes de recerca I de producció de coneixements.
  • Amb els laboratoris d’oncogrrrls, posem en practica la tensió entre diversos elements: però ens centrarem en la tensió entre Performativitat (ccss) I acte performàtic (performance-Art)

Performativitat (SOCIAL)- embodiement/habitus 

Des de l’antropologia i per a activar aquesta tensió entre performativitat i performance, vaig centrar-me en la noció de Embodiment. Amb l’embodiment es vol superar la idea de que allò social s’inscriu al cos per a parlar del cos com a lloc d’intersecció d’estructura social i acció personal.

L’embodiment beu de la noció d’Habitus de Bourdieu, centrada en l’acte (el fer), i de la Fenomenologia de M Merleau-Ponty, centrada en la percepció (el sentir). Amb  l’embodiment es pretén superar el microanàlisi personal (més perceptiu-sensorial) per a analitzar les comunitats socials.

Segons Bourdieu (i simplificant molt), l’habitus son uns esquemes a partir dels quals els subjectes perceven el món i actuen en ell. Aquest Habitus s’aprén en el cos, mitjançant un procés de familiarització pràctica que no passa per la consciència. Son un conjunt de disposicions conformades per l’exposició a determinades condicions socials. Es podria entendre l’habitus com allò social incorporat. També està constituit per les relacions de poder fetes cos. La classe incorporada en el cos és  l’habitus; mentre que la classe objectivada seria la possició que ocupa aquest cos en el sistema de relacions socials.

El que ens interessaria d’aquest concepte seria com incorporem, encarnem, un sentit de classe a través de la pràctica d’uns actes i d’uns gestos de forma no conscient.

Aquesta posada en pràctica també l’ha analitzada J. Butler a l’hora de pensar les identitats de gènere. Per a ella el JO és el cos, un mode concret d’encarnació, on el que s’encarna son diferents possibilitats històriques. El cos és una materialitat organitzada intencionalment, circumscrita a una convenció històrica. La encarnació manifesta un conjunt d’estils corporals (entre ells el gènere), manifestat en un conjunt d’actes performatius. En el cas de la identitat “Dona”, significa convertirse en dona, adaptar el cos a una idea històrica, concreta del que és “ser dona”. El cos es converteix en signe cultural i es materialitza d’acord a unes possibilitats determinades dins d’un projecte sostingut i repetit corporalment. El cos seria un llegat d’actes que es van sedimentant. La identitat (de gènere) implica una performativitat sancionada socialment, configurada a partir del mateix acte de repetir una i altra vegada els mateixos gestos i conductes. Però també una performativitat que pot ser contestada i modificada.

En el cas dels Laboratoris de Oncogrrrls practicavem el que la mateixa autora anomena actes corporals subversius amb la intenció de desvetllar el propi mecanisme d’incorporació, per a interrompre’l i crear noves possibilitats de subjectivació

Col·laboració per a pasar de parlar ´de´ a parlar –amb- 

Des de l’Antropologia la meva preocupació era com desplaçar la recerca des de la participació a la col·laboració. Un dels aspectes importants des de la gestació de Oncogrrrls era reduïr la distància entre investigadors i investigats i la relació de poder que suposa. O sigui, ens procupava com trencar amb la figura de l’expert i passar a un compartir experiències i construïr sabers de forma col·lectiva. Buscàvem la forma de passar de “Parlar de” a “Parlar amb”, evitant fer inferències i interpretacions en torn al que experimentàvem en els Laboraotris.

Per la meva part, jo podia tenir uns certs coneixements en ciències socials, però en canvi la meva situació de no-diagnosticada i de no-ballarina em col·locaven en una situació de inexperiència que em calia superar.

A través de les tècniques i exercicis de dansa i moviment vaig poder experimentar el desbordament dels propis límits corporals.