(Parèntesi)

Quan et diagnostiquen de càncer [de mama], els doctors et diuen: pren-t’ho com un parèntesi a la teva vida. Com si poguéssim aturar la vida.

Un parèntesi. Un ‘corsé’ imposat i fictici alhora.
Com aturar els dimonis interns, l’amor, les lectures dels de fora, les memòries sense sentit, la por, els moviments de les cèl·lules i la sang, les projeccions fútils, les reflexions que ens enriqueixen, l’angoixa de l’espera, la vulnerabilitat, les transformacions dels nostres cossos, les construccions corporals que ens travessen?. Una alliberació, tal vegada, que permet descobrir que el (parèntesi) és la vida mateixa.
Jocs paradoxals del temps i el moviment.

Abril de 2013. Un laboratori de dansa. 8 cossos, algunes diagnosticades i altres no. Totes llegides -construïdes -com a dones/malaltes- per la norma i l’ull extern. Totes afectades. Ens ajuntem per COS-truir la nostra pròpia lectura del trànsit pel càncer. Aquesta peça és el resultat d’un treball de reflexió i pràctica corporal conjunta que qüestiona el sentit i les implicacions d’aquest ‘parèntesi’.

Fitxa artística:
Intèrprets: Ahinoa Irueta Isusi, Bárbara Wiltschek, Caro Novella, Carol Vallverdú i Santiago, Júlia Ojuel Solsona, Ona Malleu, Marisa Paituví.

Idea i creació: Col·lectiu Oncogrrrls (Ahinoa Irueta Isusi, Bárbara Wiltschek, Caro Novella, Carol Vallverdú i Santiago, Carlota Grau, Júlia Ojuel Solsona, Ona Malleu, Paitu).

Direcció de moviment: Bárbara Wiltschek, Caro Novella, Carlota Grau i Ona Malleu.

Càmera, muntatge i postpo so: Carlota Grau.

Producció: Caro Novella i Marisa Paituví.